L’edifici

L’edifici que acull la Fundació Clerch i Nicolau és obra de l’arquitecte Francesc Puig Saguer i fou aixecat com a seu d’una esglèsia evangèlica.
Francesc Puig i Saguer fou mestre d’obres municipal a finals de la dècada de 1870 i el més actiu dels mestres d’obres a Figueres durant el segle XIX, amb una intensa activitat durant el període 1871-1900. Del conjunt de la seva obra destaquen la Casa Martori (1879), el cobriment de la Plaça del Gra (1886), l’Escola d’Arts i Oficis (1889) i edificis industrials com la Fàbrica d’Aiguardents Gironella, coneguda també com a Vins Ventós. De la seva activitat pública figuerenca cal destacar-ne també el desenvolupament del càrrec de regidor municipal per la candidatura catòlica i carlista els anys 1885-89

D’estil eclèctic, presenta una arquitectura de pauta no domèstica referida a una sèrie regular d’obertures en arcades pròpies dels magatzems d’època, visible especialment en la façana posterior. A inicis del segle XX la façana principal va ser objecte d’una reconfiguració monumentalitzant amb pinyó de campanar amb esgrafiats, motlluracions i apilastraments per tal de fer més patent en l’edifici el seu caràcter de centre de culte.

Història

Edifici construït com a església evangelista promoguda pel pastor, publicista i regidor republicà lerrouxista els anys 1903-05 i 1911-12, Alejandro López Rodríguez (Madrid, 1854-Figueres, 1912). L’any 1911, amb projecte del mestre d’obres Sebastià Pi i Pi, s’amplià afegint-li un campanar d’estil modernista. Aquesta església va ser dirigida pel mateix Alejandro Lopez Rodríguez i posteriorment pel seu nebot Luís López-Rodríguez Murray (Figueres,1884-1937), radiòleg, dirigent del lerrouxisme figuerenc i regidor de l’Ajuntament els anys 1915-20 i 1922-23.
L’any 1932 l’edifici fou adquirit per la Fundació Clerch i Nicolau com a seu de l’Escola d’Arts i Oficis per a joves obrers que aquest industrial del tèxtil d’origen figuerenc va llegar a la ciutat en el seu testament.

Durant la guerra civil esdevingué la seu de l’Escola del Treball de la Generalitat i posteriorment és l’Escola d’Arts i Oficis de la mateixa Fundació.

Més informació:

• BERNILS i MACH, Josep M.: Figueras, Cien años de ciudad. Institut d’Estudis Empordanesos, Figueres, 1975
• CERVERA, Benet; ALONSO DE MEDINA, M. Assumpció: Figueres i l’arquitecte Roca i Bros. La formació d’una ciutat durant el neoclassicisme. COAC. Girona-La Gaia Ciència, Barcelona, 1980
• ROMERO, Alfons; PLA, Jordi: Catolicisme i anticlericalisme a l’Empordà. Edicions Federals, Figueres, 1987